Herència internacional: mort a l'estranger amb béns a Catalunya

Les herències internacionals cada cop són més freqüents: una persona mor a França i té un pis a Barcelona, per exemple. Aquesta situació genera moltes preguntes: Quina llei s'hi aplica? On es paguen els impostos? Com es tramita l'herència? En aquest article veurem amb detall aquest cas perquè sàpigues com actuar.

Què és una herència internacional i quins tipus hi ha?

Una herència internacional, a grans trets, és aquella que, per diverses circumstàncies, involucra diversos països. Aquest fenomen és molt habitual, ja que moltes persones decideixen anar a viure a un altre país o passen llargues temporades fora del seu país d'origen, de manera que adquireixen pisos o altres béns o obren comptes bancaris. D'aquesta manera, quan es produeix la mort de la persona, es genera una herència internacional.

Poden donar-se diversos casos, per exemple, els següents:

• Un espanyol mor Espanya, és resident a Catalunya i tens béns a l'estranger
• Una persona de nacionalitat estrangera, resident a l'estranger, que mor i té un pis a Barcelona.

En aquest article ens centrarem en el segon cas, en particular, en nacionals d'Alemanya o França que tenen béns a Catalunya

Quina llei s'aplica a una herència internacional?

La regla general segons el Reglament Europeu de Successions és que s'aplica la llei que correspongui a la residència habitual del causant (la persona morta) en el moment de la mort, llevat que aquest hagi indicat que vol que s'apliqui la llei la nacionalitat de la qual posseeix.

Per exemple, si mor un ciutadà alemany que viu a Barcelona i té un habitatge a la ciutat, s'aplica la llei de successions espanyola (lloc de la residència habitual), però si aquesta persona ha fet testament i ha indicat que cal aplicar la llei alemanya, serà aquesta la que s'apliqui.

 On es paguen els impostos duna herència internacional?

Si la persona beneficiària de l'herència (hereu) resideix a Espanya, ha de tributar a Espanya. Es pot optar per aplicar la normativa estatal o la de la comunitat autònoma amb el valor més gran de béns situats a Espanya i, si n'hi ha, la de la comunitat autònoma de residència de la persona beneficiària. La persona beneficiària ha de tributar per tots els béns que rep del difunt.

Per exemple, un alemany deixa com a únic hereu el seu fill que resideix a Madrid. La víctima tenia dos habitatges a Barcelona i un compte bancari a Alemanya. Els habitatges es valoren per 300.0000 euros cadascun i els diners al compte són de 200.000 en total. En aquest cas, es tributa a Espanya perquè l?hereu viu a Espanya. Es pot triar entre la normativa estatal o la normativa autonòmica catalana (perquè és la comunitat autònoma amb més valor de béns).

Si la persona beneficiària de l'herència no resideix a Espanya, també ha de tributar a Espanya. Es pot triar entre normativa estatal o l'autonòmica que correspongui a la comunitat autònoma amb el valor més gran de béns. El beneficiari tributarà a Espanya només pels béns situats a Espanya.

Per exemple, el mateix cas que l'anterior, però l'hereu viu a Alemanya. En aquest cas tributarà a Espanya només pels béns que són a Espanya (tots dos habitatges).

Problemes habituals en una herència internacional

Les herències internacionals generen molts dubtes i problemes com els següents:

• Desconeixement de la llei que s'hi aplica i dels tràmits que cal fer.
• Hi ha un bé immoble situat a Espanya (Catalunya) i no se sap com recopilar informació.
• Testament realitzat a un altre país i no se sap si és vàlid a Espanya.
• Necessitat de fer tràmits en un altre idioma que els hereus desconeixen.

Com a conseqüència de tot això, és fonamental l'assessorament i la intervenció d'un advocat expert en herències internacionals i amb coneixements de dret successori català, per ajudar a totes les gestions, de manera que es facin ràpid i es pugui cobrar l'herència.

Preguntes freqüents sobre casos de morts fora d'Espanya amb béns a Catalunya

Responem, a continuació, als dubtes més habituals en relació amb els herències internacionals on el mort és fora d'Espanya i té béns a Catalunya:

Quina llei s'hi aplica?

La regla general és que s'aplica la llei que correspongui a la residència habitual de la persona morta, llevat que aquesta estableixi una altra cosa.

Quins impostos cal pagar, on i en quin termini?

Tant si l'hereu viu a Espanya com si no, quan hi ha béns a Espanya haurà de tributar a Espanya per l'impost de successions i la plusvàlua municipal si hi ha immobles, però si resideix al nostre país tributarà per tota l'herència i si no, tributarà només pels béns que es trobin a Espanya.

Quina documentació estrangera cal?

• Certificat de defunció.
• Còpia del testament.
•  
• El certificat de successions europeu que a Espanya s'elabora per jutges i notaris. Acredita a tota la Unió Europea la condició d'hereu d'una persona.

Si els documents vénen de l'estranger, han d'estar traduïts i postil·lats.

He de declarar béns o comptes heretats a l'estranger?

Si ets resident fiscal a Espanya i heretes béns a l'estranger com a comptes bancaris o habitatges, que superin els 50.000 euros, els hauràs de declarar amb el Model 720. És un model informatiu que no comporta pagament.

Què és la deducció per doble imposició internacional?

Les persones que són residents a Espanya i que han tributat a l'estranger per un impost similar al de successions tenen dret a deduir de la quota tributària la millor d'aquestes quantitats:

• Limport pagat a lestranger.
• El resultat d'aplicar el tipus mitjà efectiu a la part de la base liquidable que correspongui als béns situats fora d'Espanya.

Si es tracta d'un tribut que s'hagi pagat a França, Grècia o Suècia, cal consultar el conveni corresponent doble imposició en matèria de successions.

En definitiva, les herències internacionals poden ser complexes, per això és molt aconsellable comptar amb l?ajuda d?un advocat expert en aquest tipus d?herències. Si és el teu cas, contacta amb el nostre equip.