Serveis de gestió d'herències a Barcelona

T'acompanyem amb una gestió àgil, experta i humana, eliminant la complexitat de cada etapa

Serveis especialitzats en herències i dret successori

A Heredamos som experts en dret successori per acompanyar-te a cada pas. Oferim assessorament legal, fiscal i immobiliari amb un enfocament tecnològic i humà per simplificar els tràmits.

Tramitació d'herències a Barcelona

Oblida't de la càrrega administrativa. Digitalitzem i agilitzem cada tràmit perquè no perdis temps.

tramitación herencias
planificación sucesoria

Impost de successions a Catalunya

Maximitzem l'estalvi aplicant totes les bonificacions vigents a Catalunya.

Gestió immobiliària d'herències a Barcelona

Connectem la teva herència amb el mercat immobiliari a través dels millors experts.

gestión inmobiliaria
Voluntades anticipadas

Voluntats anticipades

Protegeix la teva autonomia i les teves decisions mèdiques amb un document legalment vàlid a Catalunya.

T'assessorem de forma personalitzada i resolem els teus dubtes

A Catalunya, la llegítima és una part de l'herència que la llei reserva obligatòriament a certs hereus, fins i tot si el mort (causant) ha fet testament. És una figura del dret civil català que té les pròpies regles, diferents de la resta d'Espanya.

Beneficiaris: Els fills del mort (i si no n'hi ha, els descendents). Si no hi ha fills ni descendents, hereten els pares del causant.

Quantia: La llegítima a Catalunya és una quarta part (25%) del valor total de l'herència.

  • Si hi ha diversos legitimaris (per exemple, diversos fills), aquesta quarta part es reparteix entre ells a parts iguals.

Forma de pagament:

  • No es lliura automàticament amb l'herència. El legitimari ha de reclamar-la activament.
  • Es pot pagar en diners o altres béns, i l'hereu té 10 anys per fer-ho, llevat que el testador disposi una altra cosa.

Renúncia o desheretament:

  • Es pot renunciar a la llegítima.
  • També es pot privar un fill de la llegítima, però només en casos molt concrets (com ara maltractament, manca de relació greu i injustificada, etc.).

El compte queda bloquejat:

  • Quan un banc sap que el titular ha mort, ha de bloquejar el compte fins que es determini quins són els hereus legals.
  • Mentrestant, ningú no pot retirar diners, encara que tingui una targeta o estigui autoritzat.

Treure diners sense permís és delicte:

  • Fer-ho sense autorització dels hereus o sense seguir el procés legal es pot considerar apropiació indeguda o fins i tot estafa.

  • Això aplica fins i tot si s'és fill, cònjuge o cotitular del compte (tret que es demostri que els diners eren propis o compartits).

Possibles conseqüències:

  • Els hereus poden denunciar.
  • El banc pot exigir la devolució dels diners.
  • Pot haver-hi responsabilitat penal si es demostra la intenció d'amagar o quedar-se amb l'herència.

Què es pot fer legalment?

  • Notificar al banc la mort.

  • Presentar el certificat de defunció i els documents d'hereus.

  • Seguir el procés dadjudicació de lherència.

  • Usar els fons només quan estigui legalment autoritzat.

1. Obtenir el certificat de defunció

  • Se sol·licita al Registre Civil del lloc on va morir la persona.

  • És el primer document necessari per iniciar els tràmits.

2. Sol·licitar el certificat d'últimes voluntats

  • Es tramita al Ministeri de Justícia (de forma presencial o en línia).

  • Indica si la persona va deixar testament i davant de quin notari.

3. Aconseguir una còpia autoritzada del testament

  • Si hi ha testament, es demana a la notaria que el custòdia (indicada al certificat d'últimes voluntats).

  • Si no hi ha testament, cal fer una declaració d'hereus abintestat davant notari.

4. Localitzar i valorar els béns

  • S'identifiquen tots els béns del difunt: comptes bancaris, propietats, vehicles, deutes, etc.

  • Se'n fa una valoració econòmica per saber el total de l'herència.

5. Acceptar o renunciar a l'herència

Cada hereu pot:

  • Acceptar pura i simplement
  • Acceptar benefici d'inventari
  • Renunciar

Això es fa davant de notari.

6. Liquidar l'impost de successions

  • És obligatori presentar l'impost, encara que no es pagui res si n'estàs exempt.

  • Termini: 6 mesos des de la data de la mort, prorrogables per altres 6 si se sol·licita.

7. Repartiment i adjudicació de lherència

  • Se signa una escriptura d'adjudicació d'herència davant de notari.

  • Es reparteixen els béns segons el testament o la llei.

8. Inscripció de béns i canvi de titularitat

  • S'inscriuen els béns heretats a nom dels hereus (per exemple, al Registre de la Propietat per a immobles).

  • També es canvien els titulars a bancs, vehicles, etc.

Documents que necessitaràs:

  • Certificat de defunció

  • Certificat de darreres voluntats

  • Testament o acta d'hereus

  • DNI/NIE dels hereus

  • Justificants de béns i deutes

  • Escriptura d'acceptació d'herència

  • Model de l'impost de successions

1. Depèn de:

  • El valor total del que heretes.

  • El teu grau de parentiu (fills, pares, germans, etc.).

  • Les reduccions i les bonificacions que s'apliquin.

2. Reduccions generals a Catalunya (2024)

  • Fills menors de 21 anys: reducció de 100.000€ + 12.000€ per any fins a 21.

  • Fills més grans de 21, pares, cònjuges: reducció de 100.000 €.

  • Germans, nebots, oncles: reducció de 8.000 €.

  • Altres casos (sense parentiu): reducció de 0 €.

3. Bonificacions (un cop calculat l'impost)

  • Fills, pares i cònjuges: bonificació dentre el 20 % i el 99 %, segons el valor heretat i el patrimoni de l hereu.

  • Com més alta és l'herència o el patrimoni de l'hereu, menor és la bonificació.

1. Intentar un acord amistós

  • El primer és parlar entre els hereus i intentar arribar a un acord.
  • Moltes vegades el conflicte és degut a malentesos, manca d'informació o emocions acumulades.
  • Un mediador (com un advocat o un gestor neutral) pot facilitar el diàleg.

2. Acudir a mediació o assessoria legal

  • Si l'acord no és possible per compte propi, es pot recórrer a la mediació hereditària.

  • Un professional imparcial ajuda les parts a trobar una solució sense necessitat de judici.

  • És més ràpid i barat que anar a judici.

3. Revisar el testament o la llei

  • De vegades el conflicte sorgeix per interpretacions diferents del testament.

  • Si no hi ha testament, s'hi aplica la llei (a Catalunya, el Codi Civil català).

  • Un advocat pot revisar el cas i explicar què correspon a cada hereu.

4. Repartiment judicial de lherència

  • Si no hi ha acord, qualsevol hereu pot demanar que el jutge reparteixi l'herència.

  • El procés s'anomena divisió judicial de l'herència.

  • Pot ser llarg i costós, però és la via legal quan no hi ha cap entesa.

5. Evitar decisions unilaterals

  • Cap hereu no pot vendre, utilitzar o gestionar béns heretats pel seu compte sense el consentiment dels altres.

  • Fer-ho pot ser considerat apropiació indeguda i tenir conseqüències legals.

Què és la plusvàlua municipal?

És un impost que grava laugment del valor del terreny dun immoble quan es transmet (per venda, herència, donació, etc.).

  • No grava l'habitatge en si, sinó el valor del terra.

  • Es paga a l'ajuntament on és ubicat l'immoble.

Quan es paga?

  • L'impost es calcula sobre l'increment del valor del terreny des de la compra o l'adquisició anterior fins al moment de la transmissió.
  • L?ajuntament aplica un percentatge i uns anys màxims d?antiguitat per calcular-lo.

  • La fórmula bàsica inclou:

    • Valor cadastral del terreny.

    • Nombre d'anys que l'immoble ha tingut el titular.

    • Tipus impositiu que fixa l'ajuntament (sol estar entre el 5% i el 30%).

En cas d'herència:

  • L'hereu ha de pagar la plusvàlua municipal si rep un immoble.
  • De vegades, si hi ha pèrdua de valor o circumstàncies especials, se'n pot reclamar la nul·litat o la reducció.

1. Declaració d'hereus ab intestat

  • Si la persona morta no va deixar testament, els hereus legals han de fer una declaració dhereus abintestat.

  • Aquest document s'obté davant d'un notari o jutge i reconeix qui són els hereus legals segons la llei.

2. Ordre legal dels hereus

  • La llei estableix un ordre per heretar quan no hi ha testament:

    1. Fills i descendents

    2. Pares i ascendents

    3. Germans i nebots

    4. Altres familiars més llunyans

  • Si no hi ha cap familiar, l?herència passa a l?Estat.

3. Tràmits habituals

  • Obtenir el certificat de defunció.

  • Sol·licitar el certificat de darreres voluntats (que indicarà que no hi ha testament).

  • Realitzar la declaració dhereus.

  • Liquidar l'impost sobre successions.

  • Procedir al repartiment i adjudicació dels béns segons la llei.

4. Important

  • La declaració d'hereus és imprescindible per gestionar l'herència.

  • És recomanable comptar amb assessoria legal per evitar errors o problemes.

1. No fer testament

  • És un dels errors més freqüents.

  • Sense testament, la llei decideix qui hereta, cosa que pot generar conflictes familiars i processos més lents.

2. No actualitzar el testament

  • Les circumstàncies canvien (naixements, divorcis, defuncions…).

  • Un testament antic pot deixar fora persones importants o causar problemes legals.

3. No informar els hereus

  • És útil que els hereus sàpiguen que hi ha un testament i on està guardat.

  • El silenci pot complicar els tràmits i endarrerir el procés.

4. No preveure la llegítima

  • A moltes comunitats, com Catalunya, hi ha una part obligatòria que correspon a certs hereus (com els fills).

  • Ignorar-la pot anul·lar part del testament o generar reclamacions.

5. No planificar l'impacte fiscal

  • Algunes herències poden tindre un cost elevat en impostos.

  • Planificar amb antelació pot reduir la càrrega fiscal per als hereus.

6. Incloure clàusules confuses o contradictòries

  • Testaments mal redactats o ambigus generen dubtes i possibles litigis.

  • Sempre convé redactar-ho amb assessoria legal.

7. No deixar instruccions clares sobre deutes o béns concrets

  • Si no s'especifica què fer amb deutes, préstecs o propietats compartides, els hereus poden tenir problemes per gestionar-ho.

 

Part dels serveis funeraris consisteix en la recollida del cos del difunt del lloc on hagi tingut lloc la mort (hospitals, residències, domicilis…). El cos és traslladat mitjançant un furgó de recollida a les instal·lacions de la funerària on es procedeix a la preparació del cos, i als serveis de tanatopràxia, per poder exposar el cos davant dels familiars i afins en el moment de la vetlla.

La família decidirà (o el difunt, si haguessin últimes voluntats que així ho expressin) si el cos és inhumat i portat a un cementiri per a l'enterrament, o bé optaran per la incineració (i en aquest cas, determinar què fer amb les cendres).

El cost dun funeral dependrà fonamentalment de lelecció de la família dels diferents elements que constitueixen el sepeli. El rang de preus, segons les tarifes públiques de les diferents funeràries que tenen activitat a Barcelona, ronda entre els 1500 i els 2000 eur, per a la cobertura dels serveis bàsics.

Per sol·licitar un pressupost econòmic amb Proxima, pots sol·licitar-ho sol·licitar-ho aquí i un dels nostres assessors es posarà en contacte al més aviat possible.

 

Primer de tot, cal recordar que després de la defunció d'un familiar, caldrà fer l'opció que hagi estat voluntat del difunt, si n'hi hagués. Normalment, el cost de la incineració sol ser més econòmic que el de la inhumació (atès que la inhumació, o enterrament, té despeses de sepeli addicionals com poden ser el cost d'un determinat tipus de fèretre, i l'elecció de nínxol, làpida o sepultura i el manteniment consegüent).

Encara que també s'ha de saber que en el cas de la incineració, caldrà lliurar les cendres en algun tipus d'urna, i determinar-se què fer amb aquestes (podent guardar-les al domicili, transformar-les en algun article de joieria del record, o bé escampar-les al mar o en llocs designats a aquest efecte).

Si el difunt no tenia contractada una assegurança de decessos (es tracta de l'assegurança que cobreix totes les despeses derivades del sepeli), aleshores els familiars del difunt es faran càrrec d'aquestes despeses en realitzar la contractació del servei amb la funerària de la seva elecció. Els preus per a Particulars varien significativament entre localitats.

A la ciutat de Barcelona, trobaràs les tarifes públiques de les diferents funeràries al Portal de Transparència de l'Ajuntament de Barcelona. A Proxima, pots posar-te en contacte amb nosaltres aquí, per sol·licitar un pressupost, o bé consultar les nostres tarifes aquí.

Habitualment, les funeràries posen a disposició de la família una sala de vetlla al seu tanatori, durant un dia laboral sencer, perquè els familiars i familiars puguin anar tant al matí com a la tarda. També hi ha l'opció de fer una reserva de sala per a una franja horària més curta (per exemple, només a la tarda, o només al matí, segons la voluntat de la família).

Els familiars i amics més propers solen acompanyar la família del difunt a la vetlla durant tota la jornada, mentre que persones no tan properes solen passar una estona per oferir els seus condols.

Curiosament, el tanatori de Sancho de Ávila, a la ciutat de Barcelona, va ser el primer tanatori d'Espanya, inaugurat l'any 1968, suposant un abans i un després als serveis funeraris del país. Per contra, el tanatori més recent inaugurat a la ciutat de Barcelona és el Tanatori de Sants – Eixample, gestionat per Proxima Serveis Funeraris. Pots accedir al projecte de rehabilitació i renovació arquitectònica al següent enllaç.

Històricament, les famílies vetllaven els difunts als seus domicilis particulars i els enterraments solien fer-se a l'església. A partir dels anys 60, amb els canvis en la legislació de política mortuòria, acompanyats d'un canvi cultural al si de la societat, les vetlles comencen a tenir lloc als espais habilitats amb aquesta finalitat: els tanatoris. Pots consultar el nostre bloc per conèixer més detalladament les tradicions funeràries de la història d'Espanya, així com la d'altres països, i moltes altres curiositats.

 

Després de la mort d'un ésser estimat, el primer que sol fer-se és esbrinar si existeix la contractació d'una assegurança de decessos, en aquest cas, trucar al telèfon d'assistència 24/7 que les asseguradores solen tenir a disposició, i informar del sinistre, de manera que un agent d'assistència de l'asseguradora en qüestió pugui organitzar el pas funeral exemple, es comprova a les següents companyies asseguradores: OcàsOccident).

En cas de no disposar d‟una assegurança de decessos, el familiar que assumeixi l‟organització del funeral haurà de trucar a una o múltiples funeràries que tinguin activitat a la ciutat on hagi tingut lloc la mort, per sol·licitar pressupost, i organitzar el funeral. Els serveis funeraris solen albergar la recollida i trasllat del cos del difunt, els serveis de vetlla al tanatori (és a dir, la tipologia de cerimònia, l'elecció del fèretre, la música i l'oficiant, els motius florals, etc), els serveis d'incineració o inhumació i la seva consegüent trasllat per la seva consegüent trasllat, i tots els exemple, els tràmits post mòrtem, un servei de vetlla digital, etc).

Pots consultar una guia més completa que hem elaborat des de Pròxima al següent enllaç.

Tal com estableix el Reglament del BOE, les funeràries estan obligades a la prestació de serveis a aquells ciutadans que hagin mort a la ciutat on té activitat la funerària, i que no disposin de mitjans econòmics per sufragar les despeses de sepeli.

A la ciutat de Barcelona, la regulació de gratuïtat o bonificació dels serveis esmentats està regulada per l'Ajuntament de Barcelona, que té en compte entre altres factors el indicador de renda (IRSC), i serà el propi ajuntament qui pague les despeses funeràries inicialment.

 

Durant el servei funerari (habitualment durant la contractació del mateix, o al crematori abans de la incineració) la funerària farà entrega d'una autorització a la persona que es faci càrrec de la retirada de cendres, típicament en una urna designada a aquest efecte (convé seleccionar un tipus d'urna adequat en funció del destinatari de les cendres: per exemple, per exemple, dipositar-se en algun espai natural).

Un cop retirades, les cendres podran ser conservades al domicili, inhumades en un nínxol, columbari, sepultura o panteó, transformades en joieria, o escampades al mar (respectant la normativa aplicable). Cal esmentar que la majoria de funeràries i cementiris ofereixen un servei de custòdia de cendres, en cas que els familiars optin per no retirar-les.

 

No, no és obligatori, sinó que la seva àmplia utilització es correspon amb la tradició cultural al país, i el pragmatisme. Totes les funeràries disposen de tarifes per a l'ús o no de les sales de vela. Cal destacar que un cadàver no podrà ser enterrat o incinerat fins que hagin passat almenys 24 hores des de l'hora certificada de la defunció.

És per aquest motiu que el tanatori és una instal·lació funcional que permet la conservació del cos fins al trasllat definitiu en compliment de la normativa higienicosanitària vigent (també podrà conservar-se al centre hospitalari si disposés d'instal·lacions a aquest efecte, i ho autoritzés), ia més ofereix a les famílies un lloc còmode i tranquil per poder realitzar la vetlla, on la resta de familiars poden arribar a la vetlla.

 

Sí, és clar. Simplement s'ha de tenir en compte que cada comunitat autònoma té la seva pròpia normativa aplicable, i la funerària contractada per fer el servei s'ha d'adaptar a aquesta normativa. Per exemple, hi ha diferents normes pel que fa a l'autorització del trasllat després de produir-se la mort.

 

La recollida del difunt es pot fer tan bon punt la família hagi autoritzat a la funerària la recollida (mitjançant la tramitació del servei funerari corresponent) i si es disposa d'un Certificat Mèdic de Defunció degudament emplenat i signat. En cas que la defunció hagi tingut lloc a un centre hospitalari o residència de la tercera edat es coordina la recollida seguint els protocols dactuació de lestabliment.

 

El servei s'ha d'abonar abans de la finalització del mateix (normalment, durant la contractació del servei) o, en cas de contractar-se mitjançant finançament, en els terminis i imports acordats en aquest.

 

Els mètodes de pagament habituals són mitjançant targeta bancària o transferència (en alguns casos, i subjecte a lautorització corresponent, es podrà finançar el servei a terminis). El pagament en efectiu per norma general no és un mètode de pagament acceptat, per la llei de prevenció de blanqueig de capitals. En qualsevol cas, resulta convenient preguntar a la funerària, i revisar la normativa aplicable al Sepblac (sol existir un import màxim de facturació per permetre el pagament en efectiu).

 

El més senzill és consultar amb el servei de gestoria de la funerària, atès que sol incloure'n una primera consulta gratuïta. Daquesta manera, un assessor especialista en la matèria podrà revisar les circumstàncies personals aplicables. En general, cal obtenir el certificat d'últimes voluntats a fi de tramitar l'herència, s'ha de donar de baixa el difunt de la seguretat social i el registre civil. Hi ha un termini màxim de tres mesos per a la tramitació de les possibles ajudes o subvencions (per exemple, pensions de supervivència o de viduïtat), etc. La web de la Generalitat de Catalunya ho explica al següent enllaç.

 

Efectivament, l'elecció de funerària o tanatori és una decisió lliure que haurà de prendre la família del difunt (evidentment, a les localitats on hi hagi més d'un tanatori o una funerària). La proximitat geogràfica, la qualitat del servei i les instal·lacions i les tarifes solen ser els factors determinants en triar tanatori.

En cas de disposar d'assegurança de decessos, la decisió continuarà sent de la família, emparada per la llei de lliure prestació de serveis de la Llei del Contracte d'assegurança, si bé la companyia asseguradora podrà recomanar quines són, segons el seu criteri, les millors opcions disponibles.

Tu tries

Es tracta d'un document legal emès per un metge o per un jutge que estableix les circumstàncies en què ha mort una persona (data, lloc i causa de la mateixa).

 

En cas que es desconegui la causa de la mort, i per tant, el metge no pugui certificar la defunció, la mort passa de tenir consideració natural a judicial. En una mort judicial, caldrà seguir el protocol marcat pel jutjat (trasllat del cos al Institut de Medicina Legal de Catalunya per fer l'autòpsia i determinar la causa definitiva de mort, etc.

L'assegurança de decessos cobreix totes les despeses associades a la mort fins a un màxim d'un capital assegurat, que varia entre companyies asseguradores, i les condicions de contractació elegides. Les despeses de sepeli en general inclouen el trasllat del difunt, el fèretre, la vetlla, els costos associats a la incineració o inhumació del cos, el cotxe fúnebre, i alguns dels tràmits davant de l'administració pública necessaris després de la mort.

El departament de gestoria de la funerària (propi o externalitzat) s'encarrega d'assessorar les famílies en matèria de dret hereditari (herències i successions), gestió documental (com, per exemple, certificat literal de defunció o últimes voluntats), tràmits administratius (com ara les baixes de la seguretat social, o dels subministraments), prestacions orfandat), etc.

Possiblement la corona sigui el motiu floral més àmpliament utilitzat en els protocols funeraris (simbolitza el cicle de la vida en la seva perpetuïtat). Acostuma a estar confeccionada per un conjunt de roses vermelles, blanques o roses sobre una base de planta viva o tèxtil (goma escuma, palla seca o esponja), i acompanyada d'algun recordatori o dedicatòria (per exemple, mitjançant una cinta externa commemorativa). També, els centres i els rams són altres dels motius florals més utilitzats a la flor funerària. Pel que fa al tipus de flor, sol predominar la rosa, com també l'ús de clavells, crisantems, gladiols, lliris i assutzenes.

 

Per la mort d'un familiar dins del primer grau de consanguinitat o afinitat, sol correspondre un permís d'entre dos i tres dies hàbils (ampliable fins a quatre o cinc dies, en cas que la mort tingui lloc a una localitat diferent de la residència de l'interessat). S'ha de revisar la normativa aplicable a cada localitat i moment.

 

Per a més comoditat de les famílies, és recomanable deixar la gestió a les mans d'una funerària amb experiència en repatriacions. En general, els familiars del difunt (o la funerària amb lautorització corresponent) hauran de contactar amb la Ambaixada Espanyola o Consolat del país on ha de ser repatriat el cos, i indicar-los la decisió, mitjançant el procés designat (sol·licitud de trasllat, certificat mèdic, autorització judicial, etc). Podeu consultar més informació a la web del Govern d'Espanya.

Una esquela – també conegudes com a avís fúnebre o mortuori – és l'avís de la mort d'una persona que es publica en mitjans de comunicació privats (típicament en diaris a la secció designada a aquest efecte), o es fixa en diferents llocs públics, indicant la data i el lloc de la cerimònia, i sol incorporar un text commemoratiu com a homenatge.

 

Per norma general, quan mor una persona tant els seus béns com els seus deutes (si n'hi hagués) passen als hereus (els que hagi fixat en el Testament, o si no n'hi ha, els que indiqui la Llei). Tanmateix, fins que no hi hagi una adjudicació de béns per herència, amb l'aixecament de l'acta notarial corresponent, els hereus no poden disposar dels béns esmentats. Després de la realització del tràmit, correspon la liquidació de l'impost de successions aplicable (pot variar significativament segons la comunitat autònoma on es trobe l'hereu).

A Proxima, des del nostre departament de gestoria, t'informarem sense compromís.

Una de les opcions que tens és trucar a una de les funeràries de la teva localitat, perquè s'ocupin de la situació (el primer és que acudeixi un metge per poder certificar la defunció dins de les 24h properes a la mort). Alternativament, podeu trucar al telèfon 112 d'Emergències, perquè pugueu acudir una ambulància al domicili.

 

La majoria de les instal·lacions funeràries tenen neveres de conservació i de congelació (en cas que el cos s'hagi de conservar durant un període més prolongat de temps, per exemple, per a una repatriació internacional). L'embalsamament, i altres tècniques emprades en la pràctica de la tanatopràxia, permet conservar el cos per a la seva posterior exposició a la sala de vetlla.

Es considera un funeral ecològic quan tots els elements que hi intervenen minimitzen l'impacte mediambiental a l'entorn. Per exemple, mitjançant la utilització de fèretres biodegradables amb certificació de fabricació de proximitat i fusta sostenible, material de tanatoestètica no contaminant, transport amb vehicles funeraris elèctrics, etc. 

Per descomptat que hi ha els cementiris privats. A la ciutat de Barcelona, però, la gestió dels cementiris és exclusivament pública, i correspon a Cementiris de Barcelona (CBSA). Si bé, hi ha alguns cementiris confrontants a la ciutat de Barcelona de gestió privada, com és el Parc Natural de Roques Blanques.

Tot ritual, commemoració o activitat realitzada abans de l'enterrament o la cremació d'un difunt és considerat un sepeli, inclou una sèrie d'esdeveniments que giren al voltant de l'enterrament. L'enterrament i la cremació són dues maneres diferents de tractar i disposar del cos d'un ésser estimat.

Escollir un fèretre o taüt per a un familiar és una decisió que la majoria de les persones fa poques vegades a la seva vida, durant un moment de dol, un moment complicat que el nostre personal pot fer més suportable gràcies a la nostra experiència i per aquest motiu pot contactar-nos si necessita ajuda.

A Proxima Serveis Funeraris podem ajudar-vos a planejar un servei funerari que honori una vida especial, ja sigui de manera senzilla o més elaborada. Un funeral personalitzat pot incloure la reproducció duna cançó, música en directe durant la cerimònia amb les cançons preferides de la persona difunta, entre altres. Oferim diverses opcions perquè el servei reflecteixi la vida i personalitat del nostre ésser estimat. 

 

La previsió funerària permet planificar i assegurar els serveis funeraris per endavant, brindant tranquil·litat a la família i garantint el compliment dels desitjos del difunt.

 

A més dels serveis funeraris, oferim assessorament emocional i grups de suport per ajudar les famílies a suportar el dol. A Barcelona hi ha diferents programes on podeu trobar l'ajuda que necessiteu. Si vols més informació tenim un article al bloc o posa't en contacte amb nosaltres.

No hi ha diferència entre tots dos, ja que dins de les sepultures hi ha diferents tipus, entre elles el nínxol existeixen a més:

Panteons de diferents mides, sepultures que poden albergar diversos difunts i poden incloure un monument funerari.

Tombes, sepultures ubicades a terra, poden albergar diversos difunts també anomenada sepultura en terra.

Nínxols, són sepultures verticals a la paret que serveixen per inhumar un sol difunt.

Els nostres professionals fan procediments curosos per garantir una presentació respectuosa del difunt durant el servei. Aquesta pràctica s'anomena tanatoestètica o tanatopràxia. Si t'interessa el tema pots trobar un article al nostre bloc parlant de cadascuna i les diferències.

Al nostre Tanatori de Sants oferim alternatives ecològiques, com urnes biodegradables i cerimònies que respecten el medi ambient. Per als que busqueu opcions més sostenibles, no dubteu a demanar-nos més informació, un dels nostres experts us assessorarà sense compromís.

També pots consultar el nostre servei ecològic, el nostre catàleg de fèretres ecològics i el nostre catàleg de urnes i complements, perquè puguis veure les diferents opcions que oferim. 

Comptem amb serveis d'atenció 24 hores els 365 dies a l'any, per manejar situacions d'emergència, garantint assistència i suport immediat a les famílies en qualsevol moment del dia o la nit. Ens pots escriure o trucar quan tu vulguis, estem sempre a la teva disposició.

Escriu-nos

Demana la teva consulta gratuïta. Expliqui'ns el teu cas i un advocat especialista en herències et contactarà.